IN.CUL.CAT!

He ficat frens en plural perquè sinó no quedava bé el títol, però de fet només n’hi ha un de fre: els diners. L’únic motiu pel qual no podem utilitzar tots els avenços tecnològics que tenim disponibles avui dia per fer-nos la vida millor és perquè no ho podem pagar ni en tres vides.

Però espereu un moment, avui dia tots tenim ordinadors, telèfons mòbils i altres artilugis a casa, lo qual demostra que si poses la tecnologia a l’abast del món aquesta evoluciona de tal manera que permet reduir els costos lo suficient per tal que la gent hi tingui accés. En canvi, haurem de seguir utilitzant combustibles fòssils fins que s’acabin, i no perquè no hi hagi alternatives, sinó perquè aquestes alternatives estan controlades per aquells qui es beneficien de l’explotació i comercialització d’aquests combustibles. És a dir, es troben patentats pels que hi guanyen diners amb l’alternativa.

Així que no tot son els diners que pot costar, que hem vist que amb el temps s’abarateix i molt, sinó que és més aviat degut als diners que deixarien de guanyar els que ara per ara mouen el món. Podriem caure en el parany de pensar que, donat que en tenen la patent, si s’implanten les alternatives a aquests tipus de combustibles, aquesta gent seguirien guanyant diners. Certament es forrarien un altre cop, però perdrien una cosa més important que els diners, perdrien el CONTROL i per tant el PODER. I no us enganyeu, això és el que ha provocat les últimes guerres, perquè el control dels recursos et dona el poder, i s’assassinen presidents i es provoquen guerres per aquest motiu.

Això em planteja una pregunta: Si per culpa de les patents la gent no te accés a la tecnologia, perquè no les eliminem?

Des del meu punt de vista, patents, copyright i/o propietat intelectual, són una mateixa cosa fruït de l’egocentrisme més ruí de l’espècie humana. Però el cas és que res del que has creat hagués estat possible sense l’experiència que et dona el món en el que vius, per tan ha de pertanyer al món i no a la persona o corporació com fins ara.

Responen a la pregunta, no les eliminem perquè sinó només beneficiarien als explotadors i no als creadors, i això és (almenys ho sembla) força injust. De nou ens topem amb els diners… Tot son blindatges i martingales per protegir els ingressos i beneficis, i més capes i més lleis, i més opinions a favor i en contra de tractar aquestes coses d’una manera o d’un altre, però ningú no posa en qüestió el mateix diner, que és en primera i última instància el veritable fre a l’evolució tecnològica, ningú no es pregunta, ni tan sols es planteja, si hi ha alguna alternativa a l’economia basada en un sistema monetari (?).

El motor és, sense cap mena de dubte, l’accés lliure al coneixement tan preuadament custodiat pels energumens de qui ja he parlat. I el principal canal que tenim avui dia per accedir-hi és Internet, i la major part d’Internet està construïda sobre el software lliure perquè tothom en pot fer ús lliurement, tothom pot veure com està fet i millorar-ho, malauradament hi ha una pressió molt forta per poder patentar el software. Us imagineu que el 46% de totes les webs que hi ha al mon haguessin de “tancar” només perquè alguna empresa ha patentat els servidors web, i el preu per utilitzar Apache fos massa car? I haver de pagar cada cop que miris una foto que has fet tu mateix a l’ordinador, simplement perquè l’algoritme de renderització d’imatges estigués patentat?

Per sort, i gràcies a hackers i pirates, els energuments no poden controlar el que hi ha a Internet, i és la nostra responsabilitat garantir que continui sent així per sempre. Perquè per primer cop en la història de la humanitat l’home té la possibilitat real d’accedir al coneixement global, i no com fins ara en que els mitjans públics i l’educació controlaven el que saps, és a dir, posaven al teu abast la informació justa i necessària per mantenir-te atrapat dins el sistema controlat pels energuments mateixos, i qui controla l’educació i els mitjans públics?

Donat que no poden controlar la xarxa, ara se les empesquen per poder controlar-ne l’accés, volen posar límits al que pots fer o no dins la xarxa, volen poder vedar-te directament l’accés a Internet, perquè el que si que controlen bastant és la infraestructura d’accés a la xarxa. Si et baixes una cançó protegida d’Internet t’arrisques a ser imputat de 6 mesos a 2 anys de presó, mentre que pots anar tranquilament a qualsevol botiga a robar-ne tota la discografia ja que, mentre no passis de 400 €, no és res més que una falta… Això és així, simplement perquè no poden controlar-ho, no saben com fer-ho, i per culpa de la seva incompetència a l’hora de solventar els problemes de la gent es treuen un munt de lleis de sota la màniga convertint a practicament tots els internautes en criminals. Això d’una banda, però de l’altre, no us heu preguntat perquè l’hurt és només una falta? “Robar” una cançó no afecta a ningú més que al seu “creador”, però en canvi, estirar un bolso afecta a tothom, perquè donat que saps que la gent pot estirar bolsos impunement, fa que tothom vagi amb por, creen la por, creen la crisis, amb la crisis hi ha més delinqüència, per tant més por, i ja ténen l’excusa perfecte per posar més policia i per crear més lleis absurdes, per tant més control sobre la població, per tant posar límits a la llibertat de la gent.

L’únic motor de la tecnologia és l’accés a la mateixa, perquè el seu ús la fa millor, i l’únic fre de la tecnologia és l’accés a la mateixa, perquè per accedir-hi calen diners. I no és que els diners no donin la felicitat (famosa frase de consol), sinó que la preocupació pels diners és la primera causa d’infelicitat de la gent. Però el que salvarà a la persona més rica del seu càncer, no són els seus diners, sinó que serà la tecnologia emprada en el seu tractament, però si la tecnologia necessària no existeix morirà. I si no existeix és possiblement perquè les bases de la mateixa es troben restringides degut a alguna patent que ha evitat que investigadors d’arreu del món la desenvolupin col·laborativament.

Avui dia, malauradament, mor moltíssima més gent degut a la falta de diners que no pas a la falta de tecnologia. Lo qual ens hauria de fer replantejar seriosament cap a quin futur volem anar.