Amb el Tag ‘democràcia’

Creixement sostenible

Dissabte, maig 30th, 2009

Ara resulta que hem d’apostar per un creixement sostenible, que això és el que es porta ara, perquè sinó blablabla… Però en un món on els recursos són limitats, el creixement sostenible no pot existir no creieu?

És un concepte que està de moda, tothom se n’omple la boca i queda la mar de bé dir-ho, es veu que ets tope progre, però fica’t-ho al cap, el creixement sostenible no existeix, el sol fet d’unir aquestes dues paraules ja és una fal·làcia descarada i un insult a la intel·ligència de qualsevol ésser humà que entengui el significat de “creixement” i de “sostenibilitat”.

Creixement lineal

Creixement exponencial

La gent tendeix a pensar que un creixement sostingut del 1% anual és un creixement lineal sense comptar que aquest percentatge és sobre l’any anterior, de manera que sempre és exponencial !

El que vol dir que els recursos s’acabaran mooolt abans del que ens volen fer creure. Així doncs sembla prou clar que la única cosa que pot arribar a ser mai sostenible és el no-creixement, lo qual no és compatible ni de bon tros amb el sistema econòmic actual, però qualsevol intent de posar-lo en entredit és ràpidament silenciat, se’n cuiden prou que no aparegui als mitjans públics de comunicació, i n’acusen als impulsors d’antisistema, radicals, i moltes d’altres paraules que ens han anat inculcant a dolentes, són caca, són marginats, marginem-los a tots.

Per les televisions no surten mai els manifestos altament crítics sobre el sistema no sigui cas que a algú se li acudeixi debatir-ho, només en surten els aldarulls i les càrregues policials, per reforçar-vos la idea que els “antisistema”, com ells els anomenen, són dolents, són el mal, són el càncer de la societat i es volen carregar el benestar il·lusori en el que ens obliguen a viure com si no fos possible ni tan sols debatre cap més alternativa.

Potser et consoles pensant que vivint en democràcia això és el que vol la majoria… I en efecte, la majoria vota a la que creu que és la millor opció, però la clau aquí és, quantes opcions coneix? És com si ens diguessin: mireu, podeu escollir entre fumar tabac negre o tabac ros, del negre hi ha aquesta marca i aquestes altres i de ros aquella marca i aquelles altres, també tens tabac de pipa, tabac d’esnifar i tabac de mastegar, escolliu la que volgueu i això és el que fumarà la majoria… Ara bé, ningú us diu que la millor opció, amb diferència, és no fumar, i donat que la majoria no coneix la opció que es pot viure sense fumar, a més donat que és una opció que ni tan sols pots votar, ens condemnem a fumar el tabac que ens ofereixen amablement, com un servei a la societat, -Jo serveixo altruistament al meu poble- diuen… Com, matant-lo? Condemnant-lo a fumar de per vida? I al damunt es justifiquen dient que això és el que el poble ha escollit a les urnes.

Voteu el que voteu, només podreu accelerar o retardar el col·lapse inevitable mentre la base de l’economia sigui el creixement il·limitat, l’anomenin sostenible o d’un altre manera, però que no deixa de ser creixement al capdavall.