Siguem solidaris
Corren temps de vaques flaques i altre cop s’han posat de moda els actes solidaris, tot passejant ens trobem gent de bona fe que els han enredat per fer-se voluntaris d’aquesta o d’aquella associació o fundació que bàsicament al que es dediquen és a recaptar diners. Algunes per la fam, algunes per al càncer, d’altres per als infants i d’altres per ajuda a tal o qual catàstrofe.
Tant si ets dels que dona com dels que no, el fet de trobar-los ja ens crea un cert sentiment de culpabilitat. Com que habitualment no movem ni un dit per ajudar als qui ho necessiten, el fet de donar uns centimets ens permet expiar les nostres culpes o bé ens crea una mena de superioritat moral, la mateixa que se sent pel fet de ser voluntari.
Recordo una una conversa amb un voluntari-recaptador de certa fundació ecologista que amablement em va explicar el que feien amb els diners, els projectes que tenien en marxa, etc. Però per sorpresa meva en oferir-li ajuda em va demanar de fer una donació… Així que li vaig explicar que sempre que vaig a la muntanya, que és prou sovint, prenc una bossa de plàstic i recullo la merda que hi trobo, aquest és el meu granet de sorra, cosa que ell tan sensible i hippy-pijo-progre no havia fet en sa vida!
Però la última va ser l’altre dia que estava la ciutat plena de voluntaris recaptant diners per al càncer infantil i en arribar a la feina em trobo tots els companys la mar de contents amb la seva enganxina, com si s’haguessin tret un pes de sobre, amb el sentiment de superioritat moral del que us parlava abans, notes que et miren de reüll tot cercant l’enganxina… Però de fet s’hi miren entre tots així, lo primer per buscar algú altre amb l’enganxina per no dir “osti, sóc l’únic imbècil que ha fet una donació?”, però una vegada troben algun còmplice llavors ja se senten millor i moralment superiors i busquen els qui no la portem per reforçar-se en la seva posició.
Però què us penseu? Que donant diners un o dos cops l’any solucionareu els problemes del món?
Us heu preguntat mai perquè no hi ha una fundació per recaptar diners per ajudar als sense sostre? o per pagar les hipoteques dels que estan a punt de ser desnonats? i en canvi n’hi ha un munt per a tot tipus de malalties, fam, animals i natura?
El motiu és doble però l’objectiu és sempre el mateix, recaptar diners. El primer motiu, que al meu parer és el més pervers, és marqueting pur i dur, donat que les campanyes s’aprofiten de la bona fe de la gent per recaptar diners, vent molt més un nen malalt o desnodrit o un animal maltractat que no pas un paio sense sostre. I el segon motiu és purament econòmic, i és el descomunal volum de negoci que mouen tots aquests temes, però en canvi no hi ha negoci en pagar la hipoteca del veí!
Així que deixem-nos de tonteries i falses morals, els diners no són la solució, els diners són la part més important del problema !
Està en la naturalesa humana ajudar-nos els uns als altres, però com que no ho acostumem a fer normalment perquè “estem massa ocupats”, ens sentim culpables i ens pensem que amb una donació de tant en tant ja hem fet la nostra part. Però la nostra responsabilitat va molt més enllà i s’ha d’exercir cada dia, però no amb diners, els diners només beneficien a uns pocs, les nostres accions en canvi poden canviar el món.