IN.CUL.CAT!

L’altre dia en una conversa amb una nova amistat, i parlant de relacions anteriors, em va començar a deixar anar un rotllo sobre els signes del zodíac, que si aquell era de tal signe i clar com que jo sóc de tal altre i llavors ell es així i jo sóc aixà, i per això tal i per lo altre qual, i bla bla bla…

No vaig poder més i la vaig haver de fer callar, però no feia massa que la coneixia i no volia semblar groller perquè malgrat tot em cau bé, així que primer vaig intentar fer-li raonar sobre els fonaments del que estava dient. I el raonament de fet és força simple:

• Qui escriu o interpreta com és cada signe? en base a què ho interpreta així i no d’una altra manera?
• Ni idea oi?
• Assumim, que qui sigui que ho escrigui sap el que es diu i té les seves raons i fonaments per dir-ho. Aleshores de quin signe ets?
• Leo
• Aleshores, quin dia vas néixer?
• El 2 d’Agost
• Doncs em penso que ets Càncer i no Leo…
• Apa ! que dius ! que el Leo va del 24 de Juliol al 23 d’Agost, per tant sóc Leo !
• Fa 1000 anys quan va aparèixer l’horòscop potser si, però resulta que el firmament es mou, ara es pot dividir en 13 constel·lacions i no 12 com abans, i el dia que vas néixer tu, fa 30 anys, la que passava era la de Càncer i no pas la de Leo que no comença fins el 10 d’agost.

Així que t’has passat mitja vida pensant que ets Leo, justificant els mals o els bens de les teves relacions en funció de la vostra “suposada” compatibilitat degut als signes, i resulta que ni tu ets Leo ni l’altre és el que et pensaves que era, tot i així has hipotecat les relacions de mitja vida creient-te aquestes bajanades, i dic bajanades perquè si fossin mínimament serioses les persones que les escriuen s’haurien pres la molèstia de, com a mínim, mirar el cel de tant en quant, ja que el dia que van néixer ja n’hi havia 13…

Ara, abans que corris a veure quin “nou” signe ets, et recomano que aprofitis aquesta revelació per deixar de condicionar i justificar el teu comportament i les teves relacions amb aquestes bajanades i siguis una mica més lliure, perquè creure-te-les et limita, però no creure en res t’allibera d’aquesta mania que tenim els humans de buscar les causes dels nostres suposats problemes en l’exterior, i així començar a mirar a dins d’un mateix perquè només allà hi trobaràs el que veritablement ets.