Fracàs del sistema penitenciari
Em sembla sorprenent que la gran majoria consideri un èxit que cada vegada hi hagi més detencions, i que cada vegada els centres penitenciaris estiguin més plens. A sobre els mitjans de comunicació no paren de fer-ne propaganda a tort i a dret.
Sentint-ho molt a mi aquests números em demostren tot el contrari, és a dir, quin és l’objectiu del sistema policial-judicial-penitenciari? Justament, segons la pel·lícula que ens han venut, és el de reduir el crim i la il·legalitat. Però què ens diuen els números al llarg del temps? Just el contrari, que cada vegada hi ha més crim, més il·legalitat i les presons més plenes. Sembla que per molt que s’augmentin les penes, per molt que s’augmentin els dispositius policials, per molt que s’intenti agilitzar el sistema judicial, res no funcioni, ja que cada vegada va a més no a menys.
Qualsevol empresa amb aquests resultats ja faria anys que hauria esgotat els crèdits i que hauria fet fallida. Però nosaltres hem de continuar apostant i invertint en un sistema que s’ha demostrat obsolet.
No estic criticant aquí la feina de tots aquests funcionaris, o en qualsevol cas aquests seria un altre tema, la crítica és contra el sistema mateix que no és capaç d’assolir els objectius pels quals va ser creat.
És com posar un fuster a podar sense ensenyar-li com es poda, ell farà la seva feina de forma perfecte, un tall net amb les eines més sofisticades, però si talla per on no ha de tallar, l’arbre mai no donarà els fruits que ha de donar.